EL GRAN NEGOCI DE LA MORT

Actualment, els serveis funeraris de Girona són concertats, i és la multinacional Mèmora la que conjuntament amb l’Ajuntament, s’encarrega de gestionar aquests serveis. La seva seu es troba a Ctra. de Sant Feliu, 36-38, i els seus telèfons de contacte són 972 210 358 i 902 231 132. Així mateix, també té una oficina al barri de San Ponç, lligada al tanatori de l’hospital Trueta, a CL de l´Esport 13, Baixos, i els telèfons de contacte d’aquestes oficines són 972 415 364 i 872 081 766. Així mateix, la gestió dels Cementiris de Girona, segons els informes del Registre Mercantil (http://www.empresia.es/empresa/cementiri-de-girona/), es troben gestionats, entre altres, per Web Gestion, entitat que formava part de l’antic holding CaixaCorp, ara CaixaBank.

Mèmora és la empresa més important a tot l’Estat Espanyol que es dedica als serveis funeraris, gestionant–los per mitjà de societats mixtes en els municipis de Barcelona, Lleó i Guadalajara, però Mèmora destaca especialment per la seva gestió de tanatoris.

Concretament, s’ha encarregat de la construcció i posterior explotació dels tanatoris de Palafrugell, Banyoles i L'Escala a les comarques gironines, així com la gestió dels tanatoris d’Arbúcies, Blanes, La Bisbal de l’Empordà, La Cellera de Ter, Maçanet de la Selva, Palafrugell, Salt, Sant Hilari de Sacalm, Santa Coloma de Farners i Torroella de Montgrí. Però també ha rebut l’adjudicació de la construcció i explotació de tanatoris i cementiris a les comarques barceloneses i de la Catalunya central, concretament a Molins de Rei, Sallent i Esplugues de Llobregat, i gestiona els tanatoris d’Artés, Balsareny, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, Navás, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santpedor i Súria. A les comarques tarragonines i de l’Ebre va construir (i actualment gestiona) el tanatori de Cambrils, i en gestiona els de Les Borges del Camp, Montblanc, Salou, Santa Coloma de Queralt i Vila-seca. També ha rebut concessió per a construcció i explotació de tanatoris a altres 10 municipis de la resta de l’Estat Espanyol, i en gestiona molts més als estats espanyol (concretament a 23 províncies) i portuguès.

Recentment, l’Ajuntament ha renovat per tres anys la concessió dels serveis funeraris a l’empresa Mèmora, concretament al ple del 14 de febrer de 2014.La web de l’Ajuntament, al document de les ordenances del 2013, ens detalla molt curosament les taxes per l’ús dels cementiris a les pàgines 48 i 49 d’aquest (https://seu.girona.cat/export/sites/default/dades/ordenances/_descarrega/Llibre-ordenances-preus_2013.pdf), però el què no ens detalla és l’elevat cost que suposa dur a terme tot un enterrament al nostre municipi. El cost no figura enlloc a les ordenances sobre serveis funeraris consultable a través d'internet (https://seu.girona.cat/export/sites/default/dades/ordenances/_descarrega/ordenanca_serveis_funeraris.pdf). El preu oscil·la entre 5.000 i 7.000e (IVA no inclòs), tot i que pot ser superior depenent del tipus d’enterrament que es realitzi.

Molta gent no té realment un coneixement sobre si aquesta quantitat és elevada o raonable, però abans de jutjar sobre els costos dels enterraments a Girona, preguntem-nos: què en sabem sobre l’empresa Mèmora?

D’acord amb la informació que pot trobar-se a la seva web (www.memora.es), Mèmora és el resultat de la unió de diverses empreses funeràries americanes (algunes amb més de 100 anys d’història), i des de l’any 1997, en plena eufòria neoliberal a la Espanya del PP i a la Catalunya tardopujolista, és la empresa funerària més important de l’Estat Espanyol (després de comprar totes les empreses privades funeràries importants de l’Estat), i sol ser la guanyadora a la majoria de concursos per la concessió de serveis funeraris.

Mèmora pertany a 3i (http://www.3i.com/), la qual és una gran firma mundial de capital risc, concretament la més gran d’Europa, amb seu a Londres. Per a les persones que no estiguin familiaritzades amb el terme, una empresa de capital risc ve a ser una entitat financera que s’encarrega d’aportar capitals a empreses que necessiten fonts de finançament, però sense cap mena d’intenció de seguir aportant diners de forma indefinida i il·limitada. Les empreses de capital risc inverteixen en sectors en alça de la economia, i després de què l’empresa hagi crescut, es retiren amb els beneficis que n’hagin obtingut. Per a més informació sobre com funcionen aquestes empreses, a les wikipèdies tant en català com en castellà existeixen articles molt ben elaborats sobre el tema (http://ca.wikipedia.org/wiki/Capital_risc article en català, http://es.wikipedia.org/wiki/Capital_riesgo en castellà).

D’entrada, pot sonar a què una empresa de capital risc és una bona cosa. El pensament que li ve de seguida a qualsevol és que “està bé que una empresa es dediqui a donar finançament en cas de què els emprenedors no tinguin prou capital per a tirar els seus projectes endavant”. Però desgraciadament, la cosa no és tan senzilla. Per començar, les empreses de capital risc majoritàriament no operen completament amb capital disponible, sinó que gran percentatge del capital que concedeixen prové de deute (és a dir, actuen per mitjà de crèdits bancaris). Aquesta relació entre capital disponible i crèdit s’anomena palanquejament (http://es.wikipedia.org/wiki/Apalancamiento, l’article en català és molt breu i molt pobre), i el palanquejament d’aquestes empreses cap al crèdit va ser espectacular en els anys previs a l’inici de la crisi, com bé ens va explicar Marc Garrigasait en el seu blog sobre economia a l’any 2008 (http://investorsconundrum.com/2008/12/20/los-%E2%80%9Cprivate-equity%E2%80%9D-o-capital-riesgo-y-la-orgia-de-apalancamiento/). D’acord amb ell, les empreses de capital risc invertien amb només un 20% de capital propi, i la resta era crèdit. Molts economistes, de fet, situen com a uns dels culpables fonamentals de la crisi a les empreses de capital risc amb els seu palanquejament.

Ja d’entrada, no sona gaire bé saber que la gestió dels nostres difunts està a mans d’una empresa que pertany a un grup de capital risc que va provocar l’enfonsament de la borsa de Londres a l’any 2008, i que és un dels culpables principals de la crisi econòmica a Europa dins de la gran crisi mundial dels països desenvolupats. Però aquí no acaba la cosa.

Ens hauríem de preguntar: val realment la pena cedir la concessió dels nostres serveis funeraris a una empresa privada, independentment de si aquesta pertany o no a societats de capital risc? La resposta és NO.

D’acord amb l’excel·lent article publicat per Joan Vila al Diari de Girona el 8 de desembre de 2013, “No us moriu” (http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/12/08/no-moriu/647007.html), la diferència entre el cost d’un enterrament a Girona (gestionat per una empresa privada) i a Camprodon (gestionat directament per l'Ajuntament) és d’uns 4.000e de mitjana. Així doncs, morir-se a Girona costa al voltant de 6.000e, i en canvi, morir-se a Camprodon costa 2.000e. Però el del nostre municipi no és un cas aïllat. Com bé ens va indicar Enric Ramionet Lloveras al seu article del diari El Punt Avui del passat 8 de febrer (http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/715356-la-dalla-de-la-dama.html?cca=1&tmpl=component&print=1&page), a Estats Units el cost mitjà d’un enterrament ronda els 6.500€, i a l’Estat Espanyol, des que es va liberalitzar el negoci de les empreses funeràries (com molts altres sectors econòmics) a partir de 1996 el cost mitjà d’un enterrament s’ha duplicat. I el preu segueix a l’alça, ja que, com indica l’Enric, el negoci dels morts no té crisi. De morts sempre n’hi hauran, i la tendència dins de les famílies catalanes sembla ser la d’endeutar-se per tal de pagar enterraments que estan molt per sobre de les seves possibilitats. Però igualment, ens hauríem de preguntar: quantes famílies a Girona poden permetre’s pagar una mitjana de 6.000e per un enterrament?

Tenint en compte el factor de què difunts, tots en tenim, i tots en tindrem (i tots, tard o d’hora, ens convertirem en un, preferentment més tard que d’hora), podem veure que els beneficis nets de la empresa Mèmora, així com els de les empreses privades de serveis funeraris en general, són espectaculars, i més tenint en compte que la tendència d’aquestes empreses és la d’encaminar-se envers la precarietat laboral dels seus empleats, i la de ser partícips d’altres entitats de moralitat molt dubtosa, com la gran empresa de capital risc 3i.

Ara, molta gent es preguntarà: el cas de Camprodon és un fenomen aïllat, o existeixen més municipis que gaudeixin de serveis funeraris municipals assequibles?

Certament, trobar resposta a aquesta pregunta no és senzill. Si un parla amb els responsables dels serveis funeraris, podem veure que tots es coneixen, siguin de Mèmora o no, i que hi ha un profund respecte envers la multinacional funerària. Un respecte que fins i tot arriba a la por. Ningú s'atreveix a posar en dubte la qualitat dels serveis de Mèmora, i molt menys a criticar-ne els preus, ja què a la pregunta de “quan pot costar un enterrament al seu municipi?”, rarament s'hi obté una resposta. Sempre s'obtenen contestacions evasives, repetint una vegada i una altra que el cost total d'un enterrament depèn de tants i tants factors que és impossible establirne'n un preu mitjà. Això, com hem pogut comprobar després de comparar serveis funeraris, no és cert.

Tot i que el cas de Camprodon és fruit de tot un conjunt de particularitats pròpies del municipi, i, sobretot, de la pròpia voluntat política de l'ajuntament, a la pregunta anterior hem de respondre que sí, existeixen altres models de gestió funerària municipal molt més assequibles. Per norma general, quasi tots els municipis catalans van privatitzar durant els darrers anys els seus serveis funeraris, ja que aquests no deixaven de ser una mercaderia més de la qual els ajuntaments en podien obtenir diners, i a Catalunya a data d'avui dels municipis grans només Terrassa (200.000 habitants) i Reus (100.000 habitants) gaudeixen de serveis funeraris públics. Podríem comparar, doncs, aquests models municipals amb els serveis funeraris privats gironins.

Per començar, és necessari analitzar el cas de Camprodon. L'alcalde del municipi, Esteve Pujol, és una persona profundament concienciada amb les qüestions funeràries, i per aquest motiu el propi Ajuntament de Camprodon gestiona directament fins l'últim detall dels serveis funeraris. És un paleta de l'ajuntament qui realitza la cerimònia de l'enterrament, i els costos pels serveis funeraris es troben perfectament detallats al punt 18 de les seves ordenances fiscals, perfectament accessibles per mitjà d'internet

(http://www.camprodon.cat/media/sites/25/ORDENANCES-FISCALS-2014.pdf pàgina 164). A més a més, existeixen múltiples facilitats per a les persones empadronades en el municipi, i fins i tot es cobreix el servei de transport de difunts a municipis propers com Setcases. És un model que, a més a més, conta amb els comerciants locals (com la floristeria del poble) a l'hora de realitzar els serveis complementaris, i proposa tres models d'enterrament, un d'econòmic, un de mitjà i un d'exclusiu, essent el més demandat amb diferència el mitjà. Així, un empadronat a Camprodon sense assegurança pagarà taxes per valor de 128€ per l'enterrament, que sumant-li altres serveis extres difícilment superarà els 1.000€ en el cas d'una incineració senzilla i mai superarà els 2.000€ en cas d'un enterrament normal. Però com ja s'ha apuntat, el cas de Camprodon es troba condicionat per les particularitats del municipi en sí mateix, les quals són les que permeten que els serveis funeraris siguin tan assequibles.

En el cas de Terrassa, ens trobem amb què no és el propi ajuntament qui directament gestiona els serveis funeraris, ja que en el cas d'una ciutat de 200.000 habitants això és inviable, sinó que és una empresa pública anomenada Funerària Terrassa (www.funerariaterrassa.cat). Aquesta empresa és 100% capital públic, i segueix les ordres directes de l'ajuntament, però el seu funcionament intern és el d'una empresa per tal de garantir la competitivitat dels seus serveis. Les seves tarifes es troben perfectament desglossades i detallades a internet.

(http://www.funerariaterrassa.cat/updocs/SFMT_2014_%20tarifesgenerals.pdf), i podem apreciar que el cost d'un enterrament oscil·la entre els 1.000 i els 7.000€ aproximadament, depenent de moltes variables com els tipus de fèretres (el cost detallat dels fèretres el podem trobar a http://funerariaterrassa.cat/updocs/PPT_ECAU_15_2013_vd.pdf) o el nombre de corones de flors. A més a més, existeix la possibilitat de contar amb fèretres ecològicament sostenibles per a les cerimònies d'incineracions per un preu lleugerament més elevat, així com moltes altres facilitats que permeten que els serveis funeraris municipals de Terrassa puguin adaptar-se a un ampli ventall de butxaques.

El cas de Reus és similar al de Terrassa. És una empresa municipal qui realitza la gestió dels serveis funeraris, GESFURSA, acrònim de Gestió de Serveis Funeraris Reus S.A. (http://www.sfreus.cat/). El cas de Reus, però, sembla ja condemnat a la desaparició, ja que l'Ajuntament ja va posar a la venda l'empresa funerària pública en una ocasió, i si actualment no es troba privatitzada és perquè no en van aparèixer compradors. Es troba en aquests moments en una profunda reestructuració interna, a més d'estar en procés de fusionar-se amb altres serveis funeraris de la comarca del Baix Camp. Degut a les pròpies reestructuracions de la web, no és possible accedir ara mateix als pressupostos desglossats (tot i que sí que s'hi pot accedir a les taxes per l'ús dels cementiris, tant a la seva pròpia web http://www.sfreus.cat/aditaulas/taulas com a la web de l'ajuntament, a l'ordenança fiscal número 14 https://serveis.reus.cat/ordenances.php), i la pròpia empresa té profunds recels a donar detalls informatius sobre els seus preus. Això és degut principalment a què no volen patir el fenomen de “migració funerària”, que s'està donant molt sovint en els darrers anys. Així, veiem com hi ha persones que prefereixen anar a viure els darrers anys de la seva vida a municipis que siguin molt més econòmics per als enterraments, i aquesta és una tendència que especialment a Reus volen mirar d'evitar. Tot i això, pel què hem pogut comprovar el cost mitjà d'un enterrament està sobre els 3.500€ en el cas d'un enterrament normal.

A la imatge que s'adjunta amb l'article podem veure una factura real de Mèmora a Girona per a un enterrament normal, de classe mitjana, i si fem una comparació amb els serveis municipals de Terrassa, podem veure que la diferència per un enterrament amb idèntics serveis és de 3540,40€ IVA inclòs, dels quals 3327,60 en són controlables per la funerària corresponent (descontant el cost de les esqueles a diaris locals). Així doncs, la diferència de la qual n'és responsable la funerària és molt considerable, i veiem que l'afirmació que se sol fer de què els costos de serveis funeraris públics i privats són semblants és completament falsa.

Taula comparativa

	GIRONA	TERRASSA
Fèretre (mateixes característiques)	3.018€	1.256,40€
Urna + tractament de cendres	60€+25€ (85€)	151,05€
Sala de vetlla + Sala cerimònies	509,21€	471€
Firma certificat	14,81€	inclòs
Recordatoris (2 unitats)	129,80€	87,24€
Esqueles a diaris locals1 (10 unitats)	732,80€	520€
Ram de flors	100€	41,61€
Certificat mèdic de defunció	3,63€	inclòs
Servei d'acondicionament (tanatoplàstia)	501,90€	237,28€
Servei de recollida	242,55€	118,65€
Taxes ajuntament	134,35€	192€
TOTAL sense IVA	5.893,35€	3.075,23€
TOTAL amb IVA i taxes	7.261,43€	3.721,03€

(En  aquest llistat s'han comparat serveis completament idèntics)

En conclusió, veiem que la gestió pública dels serveis funeraris ofereix la mateixa qualitat però a un preu notablement més assequible per al consumidor pels mateixos serveis. Per això mateix, creiem que seria necessari apostar per una gestió pública d'aquests serveis a la ciutat de Girona, tot estar aquest model de gestió en perill d'extinció. Però la conclusió final de tot plegat és que, a fi de comptes, el cost i la qualitat dels serveis funeraris depenen completament de la voluntat política del govern municipal. Ho hem vist en el cas de Camprodon, i també en el cas de Reus, a on gaudeixen de preus similars als de Terrassa i aviat és possible que deixin de gaudir-ne'n.

1 Preus de les esqueles consultables a www.todoesquelas.com